La Castellania. Associació Cultural

Preu del llibre de la Cooperativa

2011-04-07T07:19:00.000+02:00

El preu del llibre dels 50 anys de la cooperativa de Batea és de 18 €. El podreu trobar a la llibreria l'Arc, de Batea, o a l'Agrobotiga de la mateixa cooperativa. Si esteu interessats en adquirir-lo, els podeu trucar al 977430056 o enviar-los un correu electrònic a l'adreça cellerbatea@cellerbatea.com

2011-04-03T22:02:00.000+02:00

Presentació d'un llibre

El dissabte 2 d’abril es van celebrar els actes de commemoració dels cinquanta anys de la fundació del Celler Cooperatiu de Batea, la Cooperativa. Entre els diversos actes, volem destacar, per la part que ens toca a la Castellania, l’edició del llibre Passat i present de la Cooperativa de Batea. Un repàs a la seva història en el 50è aniversari (1961-2011), escrit per Josep Maria Pérez i Pere Rams, membres fundadors de la nostra associació; a més a més, la Castellania també ha col·laborat en l’edició del llibre, gràcies a una subvenció rebuda dels Serveis Territorials a les Terres de l’Ebre del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

El llibre, de 183 pàgines, a més de les presentacions del president de la Diputació de Tarragona i del president del Celler, els Srs. Josep Poblet i Tomàs Bes, respectivament, i dels agraïments, té els següents capítols:

1. Antecedents del cooperativisme agrari a Batea.

2. Fundació de la cooperativa de Batea.

3. Els inicis de la cooperativa en el marc d’una economia dirigida (1961-1978).

4. Anys deficitaris i de crisi interna a la cooperativa (1979-1986).

5. Revitalització social i econòmica de la cooperativa i progressiva integració als mercats europeus (1987-2010).

6. Annex 1. Membres de les juntes rectores.

7. Annex 2. Socis des de la constitució de la cooperativa.

8. Recull de vins, escumosos i licors de vi elaborats per la cooperativa.

Quan sapiguem el preu i com aconseguir-lo, ja ho anunciarem.

Camí de Sant Jaume, 21 i 22 de febrer

2010-06-13T12:36:00.000+02:00

Els passats dies 21 i 22 de febrer vàrem rebre i acompanyar als membres de la “Asociación de Amigos del Camino de Santiago de Zaragoza” que, juntament amb els socis de la “Cooperativa Radio Taxi de Zaragoza”, iniciaven l’any Sant Compostel•là peregrinant a Santiago des de Batea, per entrar en terres aragoneses per la zona d’Encuadret tot seguint el camí de Sant Jaume de l’Ebre.

Varen iniciar la peregrinació seixanta persones el dia 21 i seixanta-sis el 22 als que acompanyaren vint-i-tres membres de “l’Associació Cultural La Castellania” , alguns d’ells abraçaren l’apòstol els primers dies d’abril desprès de caminar els 250 Km entre Astorga i Santiago.

La rebuda dels peregrins Aragonesos del dia 22 es va fer a les 9h del matí al bar La Granja on se’ls va oferir un refrigeri (vi, pastes tradicionals i cafès) obsequi de l’Ajuntament de la Vila, desprès de beure i desbeure, acompanyats per membres de La Castellania iniciaren el camí entonant l’Aurora del Peregrí, adaptant algunes de les estrofes a la nostra zona , “érem una vuitantena cantant l’Aurora a la plaça major, a alguns l’emoció ens va delatar”, desprès del cant enfilàrem el carrer Major i Cavallers, en arribar a la confluència del Carrer del Pilar, i als peus del balcó que presideix el mateix carrer on hi ha la imatge de la Pilarica, allí entonàrem el seu himne al temps que se li feia una ofrena floral.

Sortint pel Portal de l’Àngel iniciaren el camí els mes caminadors, la resta, pujant pel Torrelló i passant pel Fossar Vell, entràrem a l’església on ens esperaven mossèn Emilio i mossèn Cristobal per celebrar l’Eucaristia, en acabar es va fer una ofrena floral a la Mare de Déu del Portal mentre els assistents cantaven el seu himne. Acabats aquest actes ens traslladaren en autobús per la carretera de Nonasp fins l’Arenal, i allí començaren a caminar fins la venta de Sant Juan, on ja ens esperaven els companys que havien iniciat el camí en el Portal de l’Àngel, els propietaris oferiren una visita a les dependències i unes fruites, pastes, fruits secs i un bon vi mentre es repartien i segellaven les credencials dels pelegrins. I, de la venta cap a Fabara.

Desprès de caminar un kilòmetre entràrem en terres aragoneses i a Fabara vàrem dinar al bar restaurant El Farolet, desprès de l’àpat i mentre preníem les postres i els cafès s’inicià un concert a capel•la on participaren tots els peregrins. En acabar el concert, els companys de Batea tornaren a casa amb vehicles.

Els actes de la diada del 22 s’acabaren amb un acte acadèmic que presidí l’alcalde de Fabara, en el que la Dra. Belen Beloqui parlà de les relacions històriques de Fabara amb el camí se sant Jaume de l’Ebre, la diada s’acabà amb una visita al Mausoleu Roma.

Volem agrair una vegada més la il•lusió, les ganes i el bon fer d’en Juan Mª Ferrer Figueres, impulsor i ànima del Camí de Sant Jaume de l’Ebre.

Miquel Sunyer.

Per què La Castellania?

2009-09-18T16:28:00.001+02:00

Quan es crea una cosa nova, el primer que se sol fer és donar-li un nom, per a identificar-la i per a diferenciar-la d’altres. Nosaltres també ho hem fet. Primer vam pensar noms com “Fem camí”, “Fent camí” o “Avant”. Fent ús del google, vam veure que ja hi havia associacions que uitilitzaven els dos primers noms, i una publicació es deia Avant. Així que dessistirem d’utilitzar-los.

Aquests dies estem treballant sobre els molins d’oli de la Terra Alta, i consultant el llibre Notes d’Història de Gandesa, de Joan B. Manyà, de les pàgines 76 a la 90, tracta de la Castellania d’Amposta, defensant aquest terme per a designar la nostra comarca, enlloc de l’actual Terra Alta.

Quan l’orde del Temple es dissolta i les possessions passen a l’orde de l’Hospital de sant Joan, es crea la Castellania d’Amposta, amb nombroses comandes d’Aragó, València i les terres catalanes situades a la dreta de l’Ebre. Amb el pas del anys, la denominació de Castellania s’utilitzarà per a designar l’antic territori de la Batllia de Miravet. Les proves documentals que Manyà aporta són nombroses: “Batea, Gandesa, el Pinell, Corbera, Benisanet, la Puebla de Masaluca, Miravet, Rasquera y el Ginestar, pertenecientes a la Castellania de Amposta”, extret d’un document de 1737 de l’Arxiu municipal d’Orta, per citar-ne un exemple. Cal dir també que la documentació gràfica, sobretot mapes del segle XVII fets per geògrafs francesos, aquesta zona va signada amb el nom Castellania, com a distintiu propi.

Amb la divisió comarcal feta per la Generalitat de Catalunya es busca un nou nom a la nostra comarca, i segons Manyà, “el simplisme ignorant de la nostra història comarcal” fa que es trii Terra Alta, deixant de banda la denominació tradicional de Castellania.

Com la nostra primera intenció és ser una associació d’ambit comarcal, per estudiar i donar a conèixer la nostra comarca, fer excursions als llocs més interessants, relacionar-nos amb les altres associacions i entitats comarcals i treballar amb elles, hem pensat que La Castellania és el nom apropiat, i el que és més important, ningú l’utilitza per a designar cap altra associació o entitat.

Pel que fa al logo o imatge que hem triat per a identificar-nos, en un primer moment havíem pensat en una brúixula o rosa dels vents, però al triar el nom de Castellania, hem fet un dibuix adjuntant la creu dels santjoanistes i una rosa dels vents. Esperem que el disseny sigui del gust dels associats.

Presentació

2009-09-13T12:22:00.002+02:00

Us donem la benvinguda al blog de la nostra associació cultural La Castellania.

Molt aviat us anirem informant de les nostres activitats i de la manera de poder fer-vos socis.

Entre les activitats que volem fer destaquem el coneixement del nostre territori mitjançant excursions i caminades als llocs més interessants de la comarca de la Terra Alta i també de les comarques veïnes. Però també volem aprofundir en aquest coneixement amb la publicació de treballs d'investigació, celebració de jornades, organització de cursos, exposicions, etc.

Anirem fent difussió de les nostres activitats i dels treballs que els nostres socis han fet o que vagin fent, per a que tothom tingui accés al coneixement, i pugui gaudir de la Terra Alta i de la seva història.

Us esperem.