Informació de la caminada

Ja s'acosta l'hora.

Esperem que esteu en forma i preparats per a una bona caminada.

Com s'ha anunciat, la sortida de la caminada és a les 9:00 del matí del proper diumenge 1 d'abril. El punt d'inici és a la Venta de Sant Joan, però a les 8:00 ens trobarem a la Plaça de Catalunya de Batea per anar amb cotxes fins la Venta de Sant Joan.

Com el recorregut és llarg (gairebé 30 km), si algú es cansa o per altres motius, no pot fer tota la caminada, no cal que us preocupeu, ja que tindrem cotxes de suport per portar-vos a Batea o al lloc on tingeu els vostres vehicles. Durant la caminada es faran diverses parades en llocs significatius i l'Anna Martí anirà explicant alguns detalls de la retirada dels soldats del Batalló Lincoln.

Més o menys a la meitat del recorregut (a prop de l'estació de bombament del reg de la Terra Alta, a Varavall), pararem a descansar i a dinar. Us recordem que és necessari apuntar-vos per a poder portar dinar per a tots, dinar que consistirà en un bon entrepà i fruita, a més d'aigua. Durant la caminada també us anirem donant fruita i aigua, així que no cal que vingueu molt carregats.

No cal dir-vos que porteu roba esportiva i bon calçat, no cal que sigui de muntanya, ja que el recorregut és quasi sempre per bons camins.

Modificació de l'hora de la xerrada sobre el Batalló Lincoln

L'hora de la xerrada de l'Anna Martí sobre la retirada del front d'Aragó del Batalló Lincoln al mes de març de 1938 serà a les 19:00 hores a la Sala Polivalent del Centre Cultural i Recreatiu Sant Isidre, de Batea.

L'Anna Martí ens explicarà com arriben els integrants d'aquest batalló a la Terra Alta, fugint de l'ofensiva de les tropes nacionals des del front de l'Aragó. Durant uns dies, estan acampats a la vora de Corbera d'Ebre i després tornen enrere per intentar frenar l'ofensiva nacional per la zona de la carretera de Batea a Maella. No podent frenar l'atac nacional i davant el perill de quedar encerclats, el Batalló Lincoln es retira en direcció a l'Ebre i són interceptats entre Corbera d'Ebre i Gandesa.

Aquesta conferència, amb moltes imatges originals fetes pels mateixos soldats, amb mapes i testimonis dels supervivents, ens ensenyaran una part de la guerra civil que fins ara era desconeguda.

No hi falteu. Us agradarà

El Batalló Lincoln

EL BATALLÓ LINCOLN A LA RETIRADA DE MARÇ DE 1938

La Castellania, amb la col·laboració de l’associació Lo Riu i el Centre Cultural i Recreatiu Sant Isidre, hem preparat una xerrada i una caminada per donar a conèixer l’estada del Batalló Lincoln, format per voluntaris americans, durant la guerra civil a la nostra comarca.

La xerrada serà el dissabte 31 de març a les 19:30 hores a la Sala Polivalent del Centre Cultural i Recreatiu Sant Isidre (Batea), i anirà a càrrec de l’Anna Martí, que des del 2009 ha estat estudiant els llocs on aquests soldats van estar i el recorregut que van fer durant la retirada des del Front d’Aragó fins creuar l’Ebre, al mes de març de 1938.

El diumenge 1 d’abril farem el recorregut des de la Venta de Sant Joan (Batea) fins a Corbera d’Ebre, lloc on van ser interceptats per les tropes nacionals i molts dels integrants del Batalló Lincoln van deixar-hi la vida. En total, uns 30 km, pels camins que van recórrer en la seva retirada. La inscripció té un preu de 10 € i inclou el dinar (tipus pic-nic) i una assegurança. La inscripció la podeu fer enviant un e-mail a lacastellania@gmail.com facilitant les vostres dades i el nombre de persones que us voleu apuntar.

Durant els propers dies anirem donant-vos més informació en aquest mateix blog.

 

Preu del llibre de la Cooperativa

El preu del llibre dels 50 anys de la cooperativa de Batea és de 18 €. El podreu trobar a la llibreria l'Arc, de Batea, o a l'Agrobotiga de la mateixa cooperativa. Si esteu interessats en adquirir-lo, els podeu trucar al 977430056 o enviar-los un correu electrònic a l'adreça cellerbatea@cellerbatea.com

Presentació d'un llibre

El dissabte 2 d’abril es van celebrar els actes de commemoració dels cinquanta anys de la fundació del Celler Cooperatiu de Batea, la Cooperativa. Entre els diversos actes, volem destacar, per la part que ens toca a la Castellania, l’edició del llibre Passat i present de la Cooperativa de Batea. Un repàs a la seva història en el 50è aniversari (1961-2011), escrit per Josep Maria Pérez i Pere Rams, membres fundadors de la nostra associació; a més a més, la Castellania també ha col·laborat en l’edició del llibre, gràcies a una subvenció rebuda dels Serveis Territorials a les Terres de l’Ebre del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

El llibre, de 183 pàgines, a més de les presentacions del president de la Diputació de Tarragona i del president del Celler, els Srs. Josep Poblet i Tomàs Bes, respectivament, i dels agraïments, té els següents capítols:

1.     Antecedents del cooperativisme agrari a Batea.

2.     Fundació de la cooperativa de Batea.

3.     Els inicis de la cooperativa en el marc d’una economia dirigida (1961-1978).

4.     Anys deficitaris i de crisi interna a la cooperativa (1979-1986).

5.     Revitalització social i econòmica de la cooperativa i progressiva integració als mercats europeus (1987-2010).

6.     Annex 1. Membres de les juntes rectores.

7.     Annex 2. Socis des de la constitució de la cooperativa.

8.     Recull de vins, escumosos i licors de vi elaborats per la cooperativa.

Quan sapiguem el preu i com aconseguir-lo, ja ho anunciarem.

Camí de Sant Jaume, 21 i 22 de febrer

Els passats dies 21 i 22 de febrer vàrem rebre i acompanyar als membres de la “Asociación de Amigos del Camino de Santiago de Zaragoza” que, juntament amb els socis de la “Cooperativa Radio Taxi de Zaragoza”, iniciaven l’any Sant Compostel•là peregrinant a Santiago des de Batea, per entrar en terres aragoneses per la zona d’Encuadret tot seguint el camí de Sant Jaume de l’Ebre.


Varen iniciar la peregrinació seixanta persones el dia 21 i seixanta-sis el 22 als que acompanyaren vint-i-tres membres de “l’Associació Cultural La Castellania” , alguns d’ells abraçaren l’apòstol els primers dies d’abril desprès de caminar els 250 Km entre Astorga i Santiago.

La rebuda dels peregrins Aragonesos del dia 22 es va fer a les 9h del matí al bar La Granja on se’ls va oferir un refrigeri (vi, pastes tradicionals i cafès) obsequi de l’Ajuntament de la Vila, desprès de beure i desbeure, acompanyats per membres de La Castellania iniciaren el camí entonant l’Aurora del Peregrí, adaptant algunes de les estrofes a la nostra zona , “érem una vuitantena cantant l’Aurora a la plaça major, a alguns l’emoció ens va delatar”, desprès del cant enfilàrem el carrer Major i Cavallers, en arribar a la confluència del Carrer del Pilar, i als peus del balcó que presideix el mateix carrer on hi ha la imatge de la Pilarica, allí entonàrem el seu himne al temps que se li feia una ofrena floral.

Sortint pel Portal de l’Àngel iniciaren el camí els mes caminadors, la resta, pujant pel Torrelló i passant pel Fossar Vell, entràrem a l’església on ens esperaven mossèn Emilio i mossèn Cristobal per celebrar l’Eucaristia, en acabar es va fer una ofrena floral a la Mare de Déu del Portal mentre els assistents cantaven el seu himne. Acabats aquest actes ens traslladaren en autobús per la carretera de Nonasp fins l’Arenal, i allí començaren a caminar fins la venta de Sant Juan, on ja ens esperaven els companys que havien iniciat el camí en el Portal de l’Àngel, els propietaris oferiren una visita a les dependències i unes fruites, pastes, fruits secs i un bon vi mentre es repartien i segellaven les credencials dels pelegrins. I, de la venta cap a Fabara.

Desprès de caminar un kilòmetre entràrem en terres aragoneses i a Fabara vàrem dinar al bar restaurant El Farolet, desprès de l’àpat i mentre preníem les postres i els cafès s’inicià un concert a capel•la on participaren tots els peregrins. En acabar el concert, els companys de Batea tornaren a casa amb vehicles.

Els actes de la diada del 22 s’acabaren amb un acte acadèmic que presidí l’alcalde de Fabara, en el que la Dra. Belen Beloqui parlà de les relacions històriques de Fabara amb el camí se sant Jaume de l’Ebre, la diada s’acabà amb una visita al Mausoleu Roma.

Volem agrair una vegada més la il•lusió, les ganes i el bon fer d’en Juan Mª Ferrer Figueres, impulsor i ànima del Camí de Sant Jaume de l’Ebre.

Miquel Sunyer.

Per què La Castellania?

Quan es crea una cosa nova, el primer que se sol fer és donar-li un nom, per a identificar-la i per a diferenciar-la d’altres. Nosaltres també ho hem fet. Primer vam pensar noms com “Fem camí”, “Fent camí” o “Avant”. Fent ús del google, vam veure que ja hi havia associacions que uitilitzaven els dos primers noms, i una publicació es deia Avant. Així que dessistirem d’utilitzar-los.

Aquests dies estem treballant sobre els molins d’oli de la Terra Alta, i consultant el llibre Notes d’Història de Gandesa, de Joan B. Manyà, de les pàgines 76 a la 90, tracta de la Castellania d’Amposta, defensant aquest terme per a designar la nostra comarca, enlloc de l’actual Terra Alta.

Quan l’orde del Temple es dissolta i les possessions passen a l’orde de l’Hospital de sant Joan, es crea la Castellania d’Amposta, amb nombroses comandes d’Aragó, València i les terres catalanes situades a la dreta de l’Ebre. Amb el pas del anys, la denominació de Castellania s’utilitzarà per a designar l’antic territori de la Batllia de Miravet. Les proves documentals que Manyà aporta són nombroses: “Batea, Gandesa, el Pinell, Corbera, Benisanet, la Puebla de Masaluca, Miravet, Rasquera y el Ginestar, pertenecientes a la Castellania de Amposta”, extret d’un document de 1737 de l’Arxiu municipal d’Orta, per citar-ne un exemple. Cal dir també que la documentació gràfica, sobretot mapes del segle XVII fets per geògrafs francesos, aquesta zona va signada amb el nom Castellania, com a distintiu propi.

Amb la divisió comarcal feta per la Generalitat de Catalunya es busca un nou nom a la nostra comarca, i segons Manyà, “el simplisme ignorant de la nostra història comarcal” fa que es trii Terra Alta, deixant de banda la denominació tradicional de Castellania.

Com la nostra primera intenció és ser una associació d’ambit comarcal, per estudiar i donar a conèixer la nostra comarca, fer excursions als llocs més interessants, relacionar-nos amb les altres associacions i entitats comarcals i treballar amb elles, hem pensat que La Castellania és el nom apropiat, i el que és més important, ningú l’utilitza per a designar cap altra associació o entitat.

Pel que fa al logo o imatge que hem triat per a identificar-nos, en un primer moment havíem pensat en una brúixula o rosa dels vents, però al triar el nom de Castellania, hem fet un dibuix adjuntant la creu dels santjoanistes i una rosa dels vents. Esperem que el disseny sigui del gust dels associats.